A banda del que ens explica la novel·la, és un plaer llegir i deixar fluir les paraules del Jordi Tiñena.
Aquesta és la segona novel·la protagonitzada pel sotsinspector Vidal. A la primera, "La mort sense ningú", em va enganxar el protagonista des del principi. Un filòsof, un professor que havia decidit fer un canvi i ser policia, un investigador una mica Sherlock. En aquesta segona entrega, l'autor l'ha anat polint i m'agrada encara més, així com el seu company de feina i amic, i també la família, que aquest cop no ha tingut tant protagonisme, però no han deixat de ser-hi. En aquest nou cas però, ha tingut competència, perquè podrem llegir la veu de l'assassí en primera persona, un personatge que també m'ha atrapat des del començament.
L'autor ha anat barrejant i alternant la veu de l'assassí amb altres tipus de narració fent un exercici d'escriptura enrevessat i original. El títol ens promet joc, i ell juga amb nosaltres de moltes maneres. Ens deixa marejats i intrigats alhora. Del dia a dia de la investigació, acompanyant al sotsinspector i al caporal Veciana, salta a la veu de l'assassí, o als escrits d'una aspirant a escriptora que es deixa manipular per aconseguir la millor història.
Ens ofereix un encreuament de pistes, unes destinades als investigadors, altres als lectors. Perquè l'assassí vol jugar amb el Vidal, i l'escriptor encara més amb el lector.
Us atreviu a jugar?
Aquesta és la segona novel·la protagonitzada pel sotsinspector Vidal. A la primera, "La mort sense ningú", em va enganxar el protagonista des del principi. Un filòsof, un professor que havia decidit fer un canvi i ser policia, un investigador una mica Sherlock. En aquesta segona entrega, l'autor l'ha anat polint i m'agrada encara més, així com el seu company de feina i amic, i també la família, que aquest cop no ha tingut tant protagonisme, però no han deixat de ser-hi. En aquest nou cas però, ha tingut competència, perquè podrem llegir la veu de l'assassí en primera persona, un personatge que també m'ha atrapat des del començament.
L'autor ha anat barrejant i alternant la veu de l'assassí amb altres tipus de narració fent un exercici d'escriptura enrevessat i original. El títol ens promet joc, i ell juga amb nosaltres de moltes maneres. Ens deixa marejats i intrigats alhora. Del dia a dia de la investigació, acompanyant al sotsinspector i al caporal Veciana, salta a la veu de l'assassí, o als escrits d'una aspirant a escriptora que es deixa manipular per aconseguir la millor història.
Ens ofereix un encreuament de pistes, unes destinades als investigadors, altres als lectors. Perquè l'assassí vol jugar amb el Vidal, i l'escriptor encara més amb el lector.
Us atreviu a jugar?
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada