"En John Cavage és el prototip de triomfador americà: un jove pare de
família amb una feina esplèndida, que ha vençut tots els obstacles sense
haver de demanar res a ningú ni empatitzar amb les petites misèries
dels altres. Però la jugada bruta dun company que vol la seva posició
el deixa sense feina i lobligarà a mirar més enllà del seu melic. Quan
en John es veu empès a acceptar una feina de comercial per mantenir la
família, sadona que la seva manca dempatia lanul·la com a persona i
fa que totes les seves relacions estiguin mancades, en realitat,
dalguna cosa essencial. Per sort, una amiga li parlarà dun misteriós
curs per correspondència que li canviarà la vida"
L'autora ens parla del nostre individualisme, del poc acostumats que estem a escoltar als altres i del molt que pot millorar la nostra vida si intentem que hi hagi empatia amb els que ens envolten. Mentre el protagonista intenta sortir d'una situació que sembla que només pot anar cap a pitjor, hi trobem alguns bons consells per aprendre a posar-nos al lloc dels altres.
Aquest és un llibre que ens parla de solituds, i de com és més fàcil sortir del pou quan algú t'escolta, és capaç de posar-se al teu lloc, intentar comprendre pel que estàs passant i ajudar-te. Però això requereix que un mateix també sigui capaç de fer el mateix.
"Cada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre" Dikens.
Aquesta és una cita que trobem al començament del llibre, i que seria un bon resum del que ens trobarem en aquesta curta història.
1 comentari:
El tinc al punt de mira, però haurà d'esperar.
Publica un comentari a l'entrada