23 de gen. 2018

CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA d'Anna Maria Villalonga

Contes curts o molt curts, i no els cal més, perquè expliquen tot el que s'ha d'explicar. No us penseu però, que aquesta brevetat fa que siguin contes escrits amb presses. Ens trobarem un llenguatge acurat, uns relats treballats, escrits amb sentiment, que volen transmetre moltes sensacions, i ho aconsegueixen.
Relats sobre uns personatges que a mi sempre m'han fascinat. No ho puc evitar, m'atreuen les bruixes, els éssers fantasmagòrics, els dimonis, i tota mena d'ens sobrenaturals, màgics.
Anna Maria Villalonga, ha dividit aquest llibre en dues parts, la primera, més seriosa, viatja per les profunditats de pensaments i sentiments. Algun d'aquests els he rellegit, per no perdre'm cap dels matisos, per captar en plenitud l'essència d'aquestes ànimes fantàstiques. Cal assenyalar també que l'autora no pot evitar que sorgeixi de tant en tant la vena negrota, cosa que no em desagrada.
La segona és més irònica, més divertida. Alguns dels relats estan relacionats, o comparteixen personatges. Són uns relats on les penalitats i els problemes dels protagonistes, els fan més reals, més possibles entre nosaltres. Més propers diria. M'han agradat i m'han fet riure.
Les editorials, s'esforcen cada cop més en fer llibres atractius, i oferir al·licients al lector. L'editorial Apostroph ha rematat el recull amb una portada i una edició molt encertada, que el fa atractiu en tots els sentits, però a més, es pot escoltar!
A l'interior hi trobarem un codi QR que ens enllaçarà a un audio. EnVeuAlta ha relatat els contes amb unes veus càlides, que t'envolten i et transporten, i en alguns contes et posen la pell de gallina.
Quan ressenyo llibres d'aquest tipus sempre recomano que no els llegiu tots de cop. Degut a la brevetat d'alguns d'aquests relats és difícil llegir-ne només un i deixar-ho, però igualment no recomano llegir-lo d'una tirada. Cal degustar els contes i gaudir cada un amb tota la seva essència.

2 comentaris:

Botika ha dit...

Segur que està molt ben escrit si és de l'Anna Maria Vilallonga, me'l reservaré per llegir més endavant, primer toca "El somriure de Darwin".

jomateixa ha dit...

El Somriure de Darwin, em va agradar moltíssim!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...