Esperança Camps ha escrit aquest llibre com un seguit de pensaments, i amb un gran domini de la narrativa i el tempo. La
tria a l'hora d'escriure'l ha sigut arriscada, però se n'ha sortit meravellosament. Juga amb diferents veus
narratives, de vegades parla directament amb el lector, de vegades al
narrador, o al protagonista, i en lloc de fer-se una lectura complicada,
aquesta flueix sense problemes, sense entrebancs, i de manera
entenedora.
Ens parla d'una illa sense nom, plujosa, grisa, bruta. Ens parla d'un poble sense nom, tancat i expectant. D'una draga que remou el fons del port, que remou records, ferides, i que obre cicatrius.
Els protagonistes, que sí que tenen nom, han fet cap a l'illa des de punts diferents. L'Ignasi retorna després d'haver viatjat per arreu, d'haver-se casat, d'haver-se distanciat de dona i filla, d'haver perdut la feina... per trobar-se amb els seus orígens, per encetar un projecte i acabar els seus dies en la tranquil·litat de l'illa. La Júlia busca també la tranquil·litat, la solitud que li dona Poble, per fugir dels seus fantasmes, però aquests l'acompanyen per més que se'n vulgui allunyar. L'autora despulla els personatges pàgina rere pàgina, i mentre ens endinsem en l'angoixa que senten, no atura el que va passant al seu voltant.
Amb la mestria dels grans escriptors, ha sabut construït una obra magnífica, que es deixa llegir amb placidesa, mentre la foscor et va envoltant.
2 comentaris:
L'Esperança ha escrit una obra mestre, Literatura amb majúscules. Dels millors llibres que he llegit. Fosc, molt fosc... Brutal!
Molt d'acord. Molt fosc...
Publica un comentari a l'entrada