"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

19 de febr. 2018

PÀGINA 155. . .

(Escrit per Ara Llibres)

Som Ara Llibres esborra la pàgina 155
de tots els seus llibres

L’article 155 s’eternitza a la nostra vida quotidiana, i nosaltres volem passar pàgina. És per això que totes les novetats editorials dels segells Ara Llibres i Amsterdam que entren a impremta a partir d’avui tindran esborrat el número de la pàgina 155 en senyal de protesta contra l’aplicació d’aquesta mesura del govern espanyol. Aquest fet es repetirà en tots els llibres que la cooperativa publiqui mentre durin les mesures aplicades per aquest article de la Constitució Espanyola que representa un cop d’estat a les institucions i al govern de Catalunya.

La Cultura no pot quedar al marge d’una situació d’anormalitat democràtica com la que estem vivint. Per això, aquest gest que fem des de la cooperativa Som Ara Llibres se suma a moltes altres iniciatives del món cultural per rebutjar la injustícia que és l’article 155 i reclamar l’alliberament dels presos polítics.

La novel·la de Sant Jordi de Màrius Serra i Nou Homenatge a Catalunya de Vicent Partal són els dos primers títols que ja han sortit d’impremta amb el número de pàgina 155 esborrat.

15 de febr. 2018

CONDUCE RÁPIDO de Diego Ameixeiras

Frases curtes i capítols curts o molt curts. Ben escrit. Llegit d'una tirada una tarde de diumenge de sofà i manta. És una novel·la breu, que va de dilluns a divendres. Quan comences no t'imagines que en tan poques pàgines puguin passar tantes coses.
L'autor ens va presentant els personatges en els primers capítols. L'escenari, Santiago de Compostel·la.
Els protagonistes són gent que viu al dia, perquè no saben si l'endemà s'haurà ensorrat la seva vida o el destí encara els donarà una mica més de treva.  Una novel·la de perdedors, de marginats que s'abraonen sobre promeses brutes i poc creïbles, perquè s'esforcen en creure que sempre pot quedar alguna possibilitat, encara que sigui minsa, que els permeti fer un gir a les seves vides.
Diego Ameixeiras, sense canviar el ritme d'escriptura, aparentment tranquil, aconsegueix que la tensió  vagi en augment pàgina rere pàgina. La violència, la tendresa d'unes escenes i la duresa d'altres, la preocupació per uns personatges que t'han enganxat i als que ja no vols que els passi res, són els ingredients que sap manejar amb encert, per fer que no puguis parar de llegir.
Una novel·la que ens passeja per un Santiago que està molt lluny del que es ven al turisme. 


13 de febr. 2018

EL ENIGMA DEL CAMINO de Isidro Garrido

És una novel·la que parteix de dos vies en un mateix camí. Per una banda, un brigada de la guàrdia civil que després d'una ruptura, decideix anar de vacances a fer el camí de Santiago, buscant calma i tranquil·litat. Per altra banda, un assassí en sèrie que va matant peregrins, i deixant símbols i missatges als cossos de les víctimes. 
Com suposareu, correctament, els dos camins s'uniran, però mentre això no passa, seguim les dues línies argumentals com històries més o menys separades.
El brigada Silva ens mostra la bellesa d'una ruta que aplega un gran nombre de gent de tota mena. Alguns hi participen per turisme, per fer esport, per aventura, per religió, o per buscar pau després d'una mala experiència, com fa ell mateix. En questa línia gaudirem de l'entorn, la història de molts racons i la gastronomia, amb tot detall. També coneixerem un gran nombre de personatges, alguns que entren dins dels paràmetres de normalitat, altres amb característiques especials.
L'altra línia argumental ens endinsa en una trama amb un seguit de morts, la investigació que s'obrirà arran d'aquests fets, al principi discretament, intentant no espantar als peregrins. L'economia de molts llocs depèn de la riuada constant del turisme. Aquesta serà una part més procedimental. Observarem els passos que segueixen, les mesures que van prenent i com van avançant els esdeveniments. 
Les dues línies argumentals no s'uneixen de seguida, d'aquesta manera l'autor deixa que anem barrinant qui dels companys de camí d'en Silva pot ser l'assassí, i si ell en podrà sortir ben parat.

9 de febr. 2018

CATARSI. REVISTA

Revista de la societat catalana de ciència-ficció i fantasia.
Fa poc us parlava d'una pàgina que s'estava plantejant tancar la paradeta, i que per sort no ho ha fer, "El biblionauta". 
Us recomanava les seves revistes, que anaven carregades de relats, entre altres coses. Avui us recomano una altra pàgina, Catarsi, que és la pàgina de la revista del mateix nom, i on també ens ofereixen relats de ciència-ficció que podeu aconseguir des de només 1€ a Lektu. He dit "des de", perquè és el que demanen, però pots pagar més si vols col·laborar. També la podreu trobar en paper, i us en podeu fer subscriptors.
Aquest any estic ressenyant els llibres i també altres publicacions que llegeixo, així que parlaré de l'últim número de la revista. El primer que podeu veure, és una portada que a mi m'ha semblat espectacular, que és de Martín de Diego Sadaba.
A l'interior hi podrem trobar 4 relats i un article molt interessant. Tot acompanyat per unes il·lustracions que trobo fastinants.
Que trobareu als relats? Doncs molta imaginació. Us poso els títols perquè us en pugueu fer una idea, o no, però espero que us agafi ganes de llegir-los:
Penélope. de Pablo Arreche, traducció d'Edgar Cotés, il·lustració de Takeshi.
Les transmigracions prenatals d'en Lucio. de Nestor Darío Figueiras, traducció d'en Menut, i il·lustració de Txell Orcariz Soler.
El pis del mig. de Joaquim Casal, i il·lustració de Sabina Vilagut.
La gent invisible. de Margaret Killjoy, tracucció d'Edgar Cotés, i il·lustració de Marck Castelló.
SCCFF, Ara que fa vint anys. Article, de A. Munné-Jordà, il·lustració de Mònica Mercuria.


6 de febr. 2018

AMB L'AIGUA AL COLL de Daniel Arbós

"Una novel·la divertida i àcida sobre els límits de la raó i la necessitat de creure, les teràpies alternatives i els xarlatans."

Doncs és exactament això. D'una manera divertida i alhora carregada de crítica, Daniel Arbós, ens desgrana una situació que malauradament és el pa de cada dia.
Pot ser que hagi aplegat en una mateixa història diverses causes i efectes, per abastar més camps, però ho ha sabut lligar tot molt bé. Critica les pseudociències, la predisposició d'un gran nombre de persones que estan obertes a creure qualsevol cosa per motius diversos, els que enganyen sense escrúpols, els interessos que hi ha al darrere, la falta de rigor de la premsa... I alhora ens avisa de les conseqüències.
Sense deixar el somriure, anirem llegint veritats que de vegades preferim passar per alt. Estic d'acord amb tot el que explica l'autor, malgrat que confesso que de vegades em deixo enganyar una mica amb algun d'aquests productes, suposo que com tothom... per si de cas, per modes, per vés a saber que. Una mica de placebo, de fe, del que sigui, no fa mal, sempre que no deixis de tocar de peus a terra i sàpigues què és el que cura i el que només fa que et sentis millor una estona.
La novel·la té cites molt encertades, que diuen els personatges com el Toni, la veu més incrèdula entre tots els protagonistes, i que no he volgut compartir aquí perquè queda molt bé trobar-les allà on les ha posat l'autor.
M'ha agradat també, com ha sabut posar-se a les dues bandes del tauler i defensar els arguments de cadascú: estafadors, estafats, i gent que es veu atrapada enmig i es deixa arrossegar una mica pel corrent.
Qui guanyarà la partida...?
Llegiu-la perquè està molt ben escrita, te l'empasses com si res i us farà passar una bona estona, mentre, envoltat d'ironia, us deixarà un missatge ben clar i un final molt realista.
(Ah! i també hi té un trosset de protagonisme el nostre veí blocaire, Salvador Macip).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...