"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

18 de des. 2017

ALFABET DE FUTUR d'Esperança Camps

Està pensat perquè sigui un llibre juvenil, però Esperança Camps escriu tan bé que jo no li posaria etiquetes, i el recomanaria a tothom.
L'autora ens ofereix un joc de paraules en cada inici de capítol. Una forma original de captar l'atenció del lector. La fal·lera de fer llistes de paraules que té la protagonista, fa que el títol i inici dels capítols sigui una paraula carregada de sentiment i amb molt significat, que haurem d'anar descobrint durant la lectura d'aquest. 
M'ha semblat que la investigació no està feta perquè hi participem, només és un relat del que va passant, amb crítica inclosa, és clar. 
"Laura no pot deixar de pensar en aquest tipus de persones que exhibeixen tanta rectitud i en el fons estan podrits..."
Crec que la investigació és una excusa per parlar dels protagonistes, de les seves feines de policia, periodista, de l'adolescent imaginativa amb ganes de ser inspectora. Dels pares, dels fills, de les preocupacions i aspiracions. De les parelles, d'amors que flueixen i amors que xoquen. No ens fa investigar, ja ho fan ells, i deixa que ens centrem en el més important: les seves vides, problemes, sentiments... Aquí sí que trobarem trames creuades, interessants, i personatges que en poques pàgines se'ns queden gravats com si fes temps que els coneguéssim.
La lectura se'ns farà fluida, passejant per la realitat d'una investigació i la inventiva d'Abril, que s'imagina inspectora i munta un cas paral·lel en la seva ment.
Les paraules són molt importants, per l'autora, pels protagonistes, pel lector. Espero que us hagi fet agafar ganes de llegir-lo, perquè, com sempre, ha sigut un plaer gaudir de l'escriptura i la riquesa narrativa d'Esperança Camps. Del llenguatge que busca ser entenedor i atractiu per als joves, però a la vegada té una gran qualitat, cosa que el fa encara més recomanable per a aquests.


14 de des. 2017

FANBOOKS

Seguint aquesta setmana amb recomanacions per fer regals nadalencs que puguin agradar a adolescents, una bona opció són els llibres de l'editorial Fanbooks.
És una editorial molt crossover, o sigui, que publica llibres que tant poden agradar als més joves com als que ja no ho són tant.
La majoria de les seves publicacions, són llibres que ja han tingut força èxit en altres països. Portades atractives, novel·les addictives. Una bona col·lecció de llibres intergeneracionals.
Jo ja en tinc un parell embolicats a punt per aquests dies, que estic segura que es rebran amb moltes ganes.

13 de des. 2017

CASI SIN QUERER de José A. Gómez iglesias (Defreds)

Els llibres escrits per personatges que han aconseguit un nombre molt elevat de seguidors en rets socials fan estralls entre els lectors més joves, però molts només són un conjunt de fotos amb quatre lletres. S'ha de reconèixer que els ho posen fàcil, però aquests llibres no són els que recomanaré aquí.
Em decanto per un que ha sorgit d'alguns pensaments teclejats a twitter, i d'altres textos més treballats. Tots escrits amb molt sentiment, amb reflexió, i amb ganes d'explicar.
A la petita biografia de la tapa, ens diu de @Defreds (Jose Ángel Gómez Iglesias) que és un noi normal, que li agrada viatjar, els trens i escriure en qualsevol espai en blanc. Que va començar a escriure en rets socials sobre el que pensa, desitja i viu. Doncs a part d'aconseguir moltíssims seguidors, també aconsegueix que aquests llegeixin. Ja ha publicat diversos llibres, i el que us recomano avui, ja va per la divuitena edició, amb més de 90.000 exemplars venuts.
Una curiositat que m'ha fet molta gràcia, ja que a mi em costa força triar noms, és saber d'on ve @Defreds. Doncs, segons l'autor, estava buscant nom amb el seu germà, per rodar per les xarxes socials, i com no els sortia res, van teclejar sense pensar-hi massa i una de les paraules que va sortir, si us hi fixeu és un conjunt de lletres del teclat que cauen a l'esquerra, ben juntetes: d e f r e d s. Els va agradar com quedava i ho va començar a fer servir per registrar-se on fos d'Internet, sense saber que un dia aquest nom arribaria a tenir l'abast que té ara. 
L'autor té un estil directe, però alhora tendre i ple de sentiments. Us en deixo alguns començaments, perquè us en feu una idea. 

UTILÍZAME
Puedes utilizarme.
Estaría encantado.
Utilízame para pasear por la playa de la mano,
para hacerte reír hasta los lunes,
...

UN MARTES CUALQUIERA
Martes, un lunes encubierto.
De comienzo de semana.
De sonar el despertador.
De alguna foto rota...

LLÁMAME
Llámame si tienes ganas de reír o llorar.
Llámame. Da igual si es de noche
o ya entrada la madrugada.
Llámame si estás bien o sólo callas...
 
A l'editorial, que s'anomenava Frida ediciones i ha passat a ser Mueve tu Lengua, hi trobareu altres autors/es que us poden interessar a l'hora d'encertar amb un regal destinat a adolescents.


7 de des. 2017

EL EXTRAÑO VERANO DE TOM HARVEY de Mikel Santiago

Tom Harvey és un músic que viu a Roma, i de tant en tant, per sobreviure, també es dedica a fer de guia. Rep una trucada de Bob Arlan, un pintor famós i que a més havia sigut el seu sogre. L'agafa enfeinat i no contesta. Uns dies més tard, és la seva exmuller qui li truca per contar-li que el seu pare ha mort en circumstàncies estranyes. un accident, un suïcidi?
El protagonista se sent culpable per no haver respost a l'última trucada del difunt i encara està enamorat de la seva ex, pel que, arrossegat per les teories d'una amiga de la família, decideix indagar una mica en el que ha pogut passar. una mica d'investigació es converteix en molt més, i com es posa on no toca, hi haurà també alguns intents de treure'l del mig.
Seguirem la trama de la veu del mateix protagonista, en primera persona, sense saber què ens espera al girar la cantonada. Poc a poc anirà descobrint diferents aspectes de la vida del pintor que desconeixia fins i tot la seva filla. La mort d'una de les seves joves models, també en circumstàncies estranyes, només uns mesos abans, obre noves incògnites. Estan relacionades les dues morts? Tom Harvey seguirà les pistes i ens guiarà fins a la resolució.
El repertori de personatges està molt ben treballat, sobretot el protagonista. L'autor ens sap traslladar també amb encert a paisatges paradisíacs, molt menys foscos que en els de les seves novel·les anteriors. Fa que desitgem estar allà gaudint de l'ambient relaxat, encara que enganyós, que envolta els personatges.
Hi ha, en aquest llibre, un canvi de registre respecte a les seves novel·les anteriors, més psicològiques. En aquesta, l'autor ens ofereix un clàssic "qui ho va fer?", molt ben escrit, en el que fa encaixar les peces a la perfecció. Acompanyant a Harvey, sospitarem de tothom (com és habitual en aquests tipus de trames), remenarem moltes teories, potser massa i tot. I per culpa de tant marejar la perdiu, pot ser que el final ens sembli una mica precipitat, encara que ben tancat i mantenint la nostra curiositat fins a la conclusió.

5 de des. 2017

XIUXIUEIJOS TERRORÍFICS de Guy Maupassant

Petites històries inquietants, ens diu el subtítol. Doncs sí, crec que la paraula que defineix millor aquests relats és "inquietants", perquè la por més terrible, és la que creem nosaltres mateixos. Cada persona té una percepció diferent dels esdeveniments, molts cops influenciat pel seu caràcter, o l'estat d'ànim en què es troba en el moment en què succeeixen uns fets determinats, i Guy Maupassant juga amb això, amb com pot cada persona tergiversar la quotidianitat i transformar-la en un terror que surt del seu interior i es fa real.
Aquest autor és considerat un dels creadors del conte modern. Al pròleg, que val molt la pena, ens parla de que Maupassant podia passar del realisme més desencarnat a la fantasia més imaginativa. Malgrat això, ha estat poc traduït al català
El que més m'ha agradat és que sap descriure molt bé les angoixes que pateixen els personatges. En aquest recull ens trobarem relats que ens parlen de pors més quotidianes, de les que ens creem nosaltres mateixos, perquè no tot ha de ser monstres o éssers sobrenaturals, de vegades ens esgarrifen coses tan íntimes i personals com la por a la solitud.
Els relats estan dividits en dues parts: una on les nostres pors són les protagonistes i l'altra on l'amor i les pors que genera no en surten massa ben parats. 
Dins dels mateixos relats trobarem també diversos estils, a banda de la narrativa, hi ha relats epistolars, diari en primera persona, poesia... Cada relat va acompanyat també per una il·lustració, cosa que hi afegeix un plus. Les dues il·lustradores: Sílvia Estall i Txell Ozcáriz, han sabut captar a la perfecció l'essència de cada relat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...